26 anys d’experiència, projectes arreu del món i una manera d’entendre l’enginyeria basada en l’anticipació, l’experiència i el treball en equip. Parlem amb Jordi Camps sobre els reptes que han marcat la seva trajectòria i sobre com imagina el futur de l’enginyeria aplicada a la perforació.
“Curiosament, els projectes que més empremta m’han deixat són els que ens han plantejat els reptes més grans”
Els projectes no comencen quan la maquinària arriba a l’obra, sinó molt abans. Cada perforació requereix una planificació rigorosa, una anàlisi tècnica exhaustiva i la capacitat d’anticipar-se als reptes que poden sorgir durant l’execució.
Avui conversem amb Jordi Camps, Head of Engineering Office de Catalana de Perforacions, per conèixer la seva trajectòria i la seva manera d’entendre l’enginyeria. Parlem d’experiència, de presa de decisions, de treball en equip i del paper de l’Oficina d’Enginyeria a l’hora d’analitzar cada projecte, anticipar-ne els condicionants i transformar els reptes tècnics en solucions viables.
Abans de començar...
📍 Càrrec: Head of Engineering Office
🎓 Formació: Enginyer Tècnic Industrial Mecànic i Enginyer en Organització Industrial
📅 Anys a l’empresa: 26 anys
🌍 Idiomes: Català, Castellà, Anglès
Parlem amb el Jordi
❓ Per començar, qui és el Jordi Camps? Com et definiries en poques paraules, tan dins com fora de la feina?
Dins de la feina em considero una persona metòdica, responsable i compromesa amb la feina i amb els companys. M’agrada i m’apassiona fer coses, especialment fer possible que es converteixin en una realitat.
M’agrada treballar en equip, ajudar i aportar idees. En aquest sentit, m’agrada pensar que la meva perspectiva i experiència ajuden a enfocar millor els dissenys i els projectes, alhora que eviten confusions i dispersió.
En l’àmbit personal, soc una persona senzilla i familiar, amb poques pretensions. M’agrada gaudir del meu temps lliure fent activitats a l’aire lliure i també activitats manuals. Soc discret i no m’agrada gaire exposar-me en públic. Prefereixo una conversa tranquil·la i enriquidora, sigui quin sigui el tema.
❓ Sempre havies tingut clar que et volies dedicar a l’enginyeria o va ser una vocació que vas anar descobrint amb el temps?
L’enginyeria sempre ha format part del meu dia a dia. Sempre he estat una persona de ciències; les humanitats i, especialment, les llengües eren la meva dificultat. No he estat mai un estudiant d’excel·lents, però aprovava dignament.
El meu pare, paleta de professió, des de ben petit m’ensenyava a pensar com es podien fer les coses, les feines o les activitats d’una manera més eficient i treballar millor. Alhora, em plantejava preguntes que ell mateix no sabia resoldre per manca d’eines o coneixements.
Això és precisament el que em va fascinar de l’enginyeria: avançar-se al que s’ha de fer per aconseguir, com dèiem amb ell, treballar menys i fer més.
❓ Què és el que més t'apassiona de la teva feina? Hi ha algun projecte que recordis amb una satisfacció especial?
M’apassiona tot el procés: la capacitat que té el nostre equip de pensar, organitzar, adaptar-se, executar i afrontar les diferents situacions que es presenten. És una fortalesa que, gairebé sempre, ens permet anticipar-nos a l’adversitat. I quan és l’adversitat la que s’avança, tenir la serenor necessària per pensar, reconsiderar la situació i analitzar què cal canviar.
Em venen al cap molts projectes que recordo amb una satisfacció especial i que, per motius molt diferents, han marcat la nostra trajectòria i la manera com afrontem avui nous projectes.
Recordo, per exemple, l’emissari de Bermeo, on vam haver d’afrontar una operació de rescat que posteriorment hem presentat en diferents ponències i per la qual, fins i tot, competidors nostres ens han felicitat per la feina feta.
També les línies elèctriques de Gramenet al Besòs i des del Nus Viari fins a la ZAL, així com la interconnexió elèctrica entre Espanya i França, projectes que ens van ensenyar a treballar en actuacions de gran envergadura, amb múltiples equips treballant simultàniament i amb la necessitat d’organitzar i coordinar molts recursos.
Un altre projecte que recordo especialment és San Pedro del Pinatar, a Múrcia, on vam desenvolupar a gran escala el sistema de captació Neodren i que va representar un repte tècnic a tots els nivells.
I també Haití, on vam creuar la Rivière Grise per contribuir a l’abastament d’aigua potable de Port-au-Prince. Vam haver d’enviar-hi dos equips de perforació i afrontar un projecte que va suposar un gran repte logístic, tècnic i humà.
A Austràlia, vam treballar per donar viabilitat a les captacions d’aigua de mar d’una planta dessalinitzadora a Gold Coast, portant la nostra experiència en sistemes de captació a un projecte a l’altra punta del món.
I a Siurana vam afrontar un repte completament diferent: perforar horitzontalment la presa amb l’embassament mig ple per executar una captació que permetés obtenir aigua de millor qualitat.
Curiosament, els projectes que més empremta m’han deixat són els que ens han plantejat els reptes més grans. Gràcies a aquestes experiències, avui disposem d’un ventall de recursos i coneixements de valor incalculable.
❓Els projectes de gran envergadura impliquen desafiaments molt diversos. Des del Departament d’Oficina d’Enginyeria, quins són els aspectes més crítics que cal analitzar abans d'iniciar una obra?
Aquí sempre diem: “espera l’inesperat”.
Actualment, el coneixement que ha acumulat l’equip de Catalana de Perforacions en àmbits com la geologia, la geotècnia, les operacions de perforació, el tracte amb el client o la gestió de permisos fa més senzill afrontar projectes de gran envergadura. L’equip multidisciplinari que hem anat construint al llarg dels anys ens permet analitzar cada situació des de diferents perspectives i prendre decisions amb bon criteri.
Si hagués de destacar alguns dels punts més crítics, probablement serien la geologia i la hidrogeologia. Tot allò que veiem a l’exterior acostuma a ser més fàcil de controlar; moltes de les dificultats apareixen sota terra.
Conèixer bé el terreny permet adaptar les tècniques de perforació, anticipar possibles dificultats i prendre millors decisions durant l’execució.
❓ En enginyeria no sempre existeix una única resposta. Quan apareix un repte inesperat, com afronteu la presa de decisions per trobar la millor solució?
M’agrada especialment aquesta pregunta. És cert que una mateixa situació es pot abordar de maneres molt diferents, i aquí l’experiència és clau.
Per mi, és important que la presa de decisions impliqui tot l’equip. Això ens permet analitzar el problema des de diferents perspectives i fer que el que inicialment eren solucions diferents acabi convergint en una solució completa i compartida.
❓ La innovació sempre ha estat un dels pilars de Catalana de Perforacions. Quines tecnologies o tendències creus que marcaran el futur de l'enginyeria aplicada a la perforació i l'obra subterrània?
El futur passa per la convergència entre l’enginyeria mecànica tradicional i la digitalització.
Crec que el veritable salt de valor serà l’explotació de dades en temps real a través de la telemetria: saber exactament com estan responent el terreny i la màquina a cada metre perforat ens permetrà prendre decisions de manera anticipada, optimitzar recursos i reduir riscos, tant tècnics com ambientals.
❓ Per acabar, quin consell donaries a un jove enginyer que vol desenvolupar la seva carrera en un sector tan exigent i especialitzat com el nostre?
Un bon enginyer en la nostra activitat no es pot limitar als plànols o als càlculs d’oficina. Necessita veure com respon el terreny i com treballa l’equipament en condicions reals.
En obres subterrànies i marítimes cal ser molt metòdic en la planificació i, alhora, molt flexible a l’hora de resoldre els problemes. Cal tenir una ment oberta i resolutiva. Evidentment, també és necessari dominar les eines digitals per estar preparat i poder ser eficient davant del futur del sector.
Resumint: que no tingui por d’embrutar-se les botes de fang, que sigui metòdic, tingui capacitat analítica i no deixi mai de ser curiós per entendre com funciona cada component de la màquina i com es comporta el terreny.
És un repte constant.
I per acabar...
❤️ Quina afició t’ajuda a desconnectar? La muntanya, el camp, la natura
☕ Cafè o té? Tots dos, els gaudeixo per igual
🏔️ Mar o muntanya? Muntanya
🌍 Un lloc on sempre tornaries? Suïssa. M’encanten els seus paisatges, el transport públic…
🍽️ Un plat que mai falta a taula? Sopa. A casa és un plat que sempre ens ha agradat molt
🎬 Una sèrie, un llibre o un pòdcast que recomanaries? El Búnquer. És un podcàst de biografies molt ben conduït per en Peyu i en Jair Domínguez
😊 Quin petit detall et fa feliç en un dia normal? Tenir una estona per fer esport. M’encanta, m’activa i m’ajuda a focalitzar-me
💭 Hi ha alguna curisoitat sobre tu que poca gent conegui? Possiblement moltes perquè soc molt reservat
🚀 Si demà mateix poguessis aprendre qualsevol cosa, què seria? Idiomes. Sempre m’han costat molt i, alhora, m’encanten. Superar la barrera de l’idioma et permet aprendre coses noves arreu del món, sense limitacions.
💬 Una paraula que deifineixi Catalana de Perforacion? Equip
🎤 A qui proposes per a la pròxima entrevista de #KnowTheTeam? Això ho deixo a les vostres mans! Segur que encara queden moltes històries interessants per descobrir
